ÉS EN EL SILENCI

És en el silenci quan s'escolta dins nostre el só de l'emoció en pensar les infinites possibilitats que  se'ns estenen al devant com un llençol. Sentiment que, de compartir, es dil.lueix irremediablement...
És en el silenci, i no en el bullici, on ens sembla tot possible.
Per altre banda, l'esclatant emoció íntima és poc amiga de la solitud i sovint confiem els nostres somnis a d'altres i d'inmediat, la seva llógica falta de mateix entusiasme, comença a fer canviar el color del que fins llavors, per nosaltres, ho omplia tot fins al cap de munt.
Tot són consells pel propi bé i tots amb bona intenció, però sense voler comformen molts cops un relat negatiu que ens inunda d'un llot massa pesat.
Pensar massa ha frustrat més somnis que totes les circumstàncies perilloses que el destí hagués pogut  posar en el camí dels mateixos. Així que, una de dues... o vivim els nostres somnis intimament o, si els compartim, hem d'estar disposats a trencar, pactar, assumir, negociar, demanar, acceptar...
Dificil tria, oi? A vegades l'única opció del tot saludable és mantenir-nos surant en el rigurós Silenci.

TARDOR 2012

Fageda de la Vall d'Irati. La més gran fageda d'Europa i visita obligada a la tardor.
S'acabat l'olor dels prèssecs de vinya, de les maduixes o de les àcides piruletes. Ara toquen les intensitats de les mores, dels gerds o les pomes verdes...
Les jaquetes molloses, damunt de  mimosos jerseis tots de colors tèbis, ens enfundaràn aviat en abraçades matineres.
És també temps d'untoses llesques de pa torrat i melmelades espesses. Bols fumejants entre mans abans de  formatges fosos i postres de cullera.
Hem esgotat les ànsies de les frívoles lectures que ens han parlat d'ombres i d'altres ciències ficcions. Ara, toca el deixar pas a lletres d'aquelles que ens retenen de veritat clavats on siguem. Pas a lletres potser no tant "conegudes" mediàticament o, fins i tot, ja llegides tres vegades per pur plaer.
Ha començat la tardor fa unes hores i amb ella, començes els dies que jo prefereixo de tot l'any. Rebuscant una mica per sobre he pogut trobar moltissimes referencies d'escriptors, inventors i, sobretot, pintors, que al llarg de l'història també han trobat en la Tardor, el seu tempo ideal. Serà que la tardor és per excel.lencia temps de melangíes i sensualitats cada any canviants i, com de tots ja és sabut, la melàngia i la sensualitat han sigut els trets humans que més bellesa han inspirat en qualsevol expressió artística. Serà que la Tardor és també per excel.lència  temps d'una mena de romanticisme estrany, on tot tendeix a ser efímer. Tot tendeix, irremediablement, a l'hivern.
La tardor  sempre ha sapigut de desitjos ocults i ha intuït perfectament quins són els camins per arribar a polsar les cordes que activen les sensibilitats més adormides...

B.W. Overstreet ens va deixar ja en el 1947 una petita mostra del què per a ell amagava el temps que hem encetat. Aquí en teniu un trocet :

"Aniversaris secrets del cor, tendres gràcies, reparadores migdiades amb coixins d'olor, dies de pastissets de poma, tardes d'increibles crepuscles..."

No ens hi resistim. El que sentim a la boca de l'estòmac és tardor, simplement.


AMANIDES (5): SÍNDRIA, FORMATGE DE CABRA I ALFÀBREGA...

Una combinació curiosa...
No arriba a recepta d'amanida i és entremig d'un entrant i un postre...
Una recepta que no és recepta i un postre que no ho és del tot? Èxit segur!
Com a recordatori només animar-vos a que proveu aquesta combinació abans de que les síndries s'acabin deixant pas a les carbasses.
Daus de síndria, formatge de cabra esmicolat, fulles dàlfàbrega trinxades, un raig d'oli,  un de vinagre balsàmic i unes escates de sal.
Serviu-la a temperatura ambient, si pot ser en bols individuals, i disfruteu.
Amanida tèbia per fer ...ja!

SETEMBRE

Començarem a oblidar les lletres de les cançons de l'estiu i, el que ens farà ballar d'aquí res, serà d'una tonalitat clarament més greu, més intensa, i d'una cadencia més lenta. Tot plegat ens durà a poder Trobar...
M'agrada pensar en totes les tardes que han de venir. És com si en algun lloc m'esperés un temps més hàbil que cap altre per ensenyar-me coses.
En aquest temps m'és més fàcil disfrutar del que en Joan Margarit anomena les "tendres misericórdies" que no trobo ni a la primavera ni, per descomptat, a l'estiu ni enmig del cru hivern. Temps de begudes calentes, de xerrades, tardes de cine, de tèbies matinades, de música en silenci, de companyies entranyables, d'escapades, de plujes tèbies per sorpresa...
El dies que venen inspiren quietud de pensaments. No podrien venir plens de cosa millor després del sorollós estiu...
La temperatura i claror seran més propicies per poder escriure o dibuixar qualsevol cosa, per jugar amb el que ens és misteriós i així deixar pas a lo inexplicable.Temps ideal per apostar per la coincidencia i fer-la nostra. Tot lo subtil em sembla molt més fàcil a partir d'ara.
...Intentar deixar de buscar i començar a Trobar ja sembla una necessitat més imperiosa a aquestes alçades de l'any. I és que, quan només estem dedicats a buscar, res ens és suficient i  només veiem el que ens falta i llavors el que tenim ens sembla pàlid i poc satisfactori...
El temps de buscar s'ha acabat amics! Ara comença el temps de Trobar i res d'això que us explico  té a veure amb una idea d'abandonament personal a la voluntat del  que ens envolta, més aviat és una idea que ens ha d'esperonar a tot el contrari.

Bon Setembre per encetar!