Desde temps molt enllà, en el món cristià, el dia dos de febrer es celebra la festa de la Candelera.
Dia especial dedicat a treure els guarniments de Nadal que es van posar a casa en el dia de Santa Llúcia. Dia també en que es beneieixen les espelmes dels parroquians encarregades de guiar per el bon camí durant la resta de l'any. En aquells temps era el dia també de remenar els calaixos d'espelmes de casa i fer-ne l'inventari.
El dia dos de febrer es considerava el punt mig de l'hivern. Els seus matins (sense el nostres canvi d'hora) eren molt freds i foscos i les feines de primera hora necessitaven de claror afegida si no es volien fer a les espelpentes.
Quan l'electricitat no era tant a mà, les espelmes eren per tot arreu i encara avui, com cents d'anys enrrera, quan marxa la llum segueixen transformant el nostre entorn tant conegut en un lloc per totalment per descobrir. El lloc que nosaltres coneixem requereix llavors de tots els nostres sentits per ser reconegut. El tacte, les olors, els imperceptibles sorolls, són els que, d'alguna manera, ens hi fan "veure"en la foscor.
Una simple espelma en la foscor té el magnetisme de reunir a tothom al seu voltant i a més de fer, d'una mateixa conversa a mitja veu, la de tothom. Conversa sempre especial doncs el moment s'ho val.
A casa meva les espelmes hi són presents tot l'any i la seva claror em sedueix sovint doncs no sóc gens amant de les clarors molt intenses i, amb el temps m'en adono que de les normalment intenses, tampoc. M'agrada, però, el dia dos de febrer posar-hi al tema, un accent especial.
Penso que no hi ha lloc o persona a la que la llum d'una espelma no l'afavoreixi.
Tot al voltant d'una flama es relantitza. Les converses són més calmades, tots estem més junts... Serà per això, per totes aquestes transformacions que són capaçes de provocar, que les espelmes ocupen un lloc físic important a la meva vida.
Espelmes petites per els més petits posades a cremar cremar durant les postres del sopar els hi indicaràn l'hora d'anar-sen a dormir (les petites de cumple van molt bé!!!). Espelmes davant de miralls ens faràn molta més claror. Tres espelmes juntes de diferents mides ens faran un llum preciós enmig d'una ombra qualsevol...
Beneïdes doncs les espelmes amb bonica flama en el dia de la Candelera!
FUMET DE PEIX I SOPA DE PEIX AMB FIDEUS I ARRÓS
 |
| Uns senzills ingredients per a una foto preciosa. |
Un bon fumet és un fons de nevera com ho és un bon pantaló negre dins el nostre nostre armari.
Fer un fumet de peix no ens ha de soposar un gran dispendi doncs és una preparació humil de sempre però constitueix la base de grans,grans plats.
Ingredients senzills, i elaboració ràpida = resultat garantit...Què més podem demanar??
Preparació
- 250 grs. de crancs
- 250 grs. de galeres (o marisc senzill de qualsevol altre tipus (o caps i closques de marisc))
- 1 ceba gran
- 2 pastanagues
- 1 tros d'api
- 2 alls
- 150 c.c. de i blanc
- 3 tomàquets vermells sense pelar
- 1 fulla de llorer
- 5-6 grans de pebre negre
- julivert
- 500 grs. de peix blanc: Poden ser espines de lluç, de llenguado, caps i cintes o petits peixos de roca per a sopa
- aigua
- sal i oli
En un recipient posar-hi l'oli i, quan aquest sigui calent, fer-hi sofregir el marisc senzill, en aquest cas, crancs i galeres. Quan el marisc és ben sofregit posar-hi la ceba tallada gran, els alls, les pastanagues mal tallades i l'api a trossos també la sal i fer-ho sofregir tot plegat una bona estona mig tapat i remenat per tal de que no s'ens cremi. Quan tot es tou, abocar-hi el vi i deixar-el reduir. Posar els tomàquets trocejats , la fulla de llorer,els grans de pebre i el julivert. Deixar uns deu minuts que s'estofi molt bé i després, amb la mà de morter, xafar tot el marisc per tal de que aquest deixi anar tot el seu suc dins del recipient.Si no ho fem... serà una llàstima. L'aspecte serà com si ho haguessiu de llençar a les escombraries!!
Quan tot és sofregit i xafat, s'hi posa l'aigua i quan aquesta arranca el bull, el peix blanc només passat per aigua. Deixar bollir el conjunt durant mitja hora a foc alegre. Només mitja hora doncs, si el deixem bollir més, les espines es desfàn i el fumet es torna amargant.
Colar, rectificar de sal i pebre i deixar refredar.
Aqui teniu la base per suaus sopes de peix, salses, arrossos, guisats de mar...
Per el fumet de les fideuas cal d'acccentuar però el gust fort de marisc, o sigui que procurarem que en el marisc senzill del principi hi haguin també alguns caps i pells de gambots o gambes, el suc d'obrir uns musclos al vapor...De la fideuà en parlarem expressament més endevant.
SOPA DE PEIX AMB FIDEUS I ARRÓS:
Si d'aquest fumet en voleu fer una sopa només heu de fer bollir un grapat de fideus i d'arrós dins del fumet acabat. Si esteu de sort i per fer el fumet heu pensat de bollir-hi un tros de peix blanc aprofitable, ara és l'hora d'esmicolar-el dins la sopa. Mentres bull la pasta i l'arrós podeu bollir-hi a l'hora trossos de sípia o calamar tallats petits.Rectificar de sal i pebre.
A última hora també podeu trinxar un ou dur i julivert per servir a part i que cadascú s'en posi la quatitat que vulgui.
Apa, ja en teniu una deliciosa sopa!!!
 |
| La mida de les verdures no cal que sigui molt petita ni regular. |
 |
| La mà de morter deixarà escapar l'essència del marisc. |
DOLÇ OU FERRAT AMB PATATES :))
 |
| Un ou ferrat amb moltes patates |
El que sembla un ou ferrat amb patates és mig pressèc en almivar damunt d'un parell de cullerades de iogurt i voltat de mitja poma tallada en forma de patates rosses.
Un postre que sorprendrà a petits i a grans i, a més, serà bonissim. Les patates en aquest cas, millor sucades a la "clara" que al "rovell"!
 |
| Sopreneu als mes petits de la casa! |
JUGANT AMB L'AIGUA
 |
| Unes gerres transparents ens donen relaxants vistes. |
Veure dos litres d'aigua diaris sempre m'ha semblat una exageració doncs personalment sóc de veure poc.
Aqui teniu un parell d'idees per fer més divertit el veure aigua. Unes preparacions a fer amb una hora de temps capaçes de convertir l'aigua en infusions fredes que, depenent els ingredients que feu servir tindràn, a més de la própia funció hidratant, d'altres beneficis. Del cogombre i la menta en resulta una aigua aromatitzada calmant i de la de cítrics, una de molt refrescant. Altre cop el que hi poseu a dins queda a la voluntat de vostra imaginació!
- Aigua mineral amb rodalles de cogombre sense pelar i branques de fulles menta.
- Aigua mineral amb rodalles de taronja i llimona.
Aromatitzen també la canyella, els claus d'olor, les estrelles d'anís , la nou moscada, l'alfàbrega...
PEIX AL FORN AMB PATATES I CEBA
 |
| Una base de patata i ceba i uns talls de peix blanc al damunt... |
A mi m'encanta fer ( i menjar peix) i per això, les receptes amb peix, també tindràn paper protagonista en aquest espai. Aviat podreu saber de bacallà, doncs ara en vé l'època. Bacallà,... dels peixos que més m'agraden!
Avui prepararem un peix (qualsevol peix blanc) al forn amb patates i ceba. Un clàssic concepte de cocció del peix que us donarà moltissim joc a l'hora d'improvitzar, per exemple, el tipus de peix, la base o l'acabat final, creant així noves receptes.
Avui l'he preparat amb un peix senzill peró molt gustós i perfecte per els nens, doncs no té ni una espina. El peix és "Perca de riu" un peix que és troba moltissim i que té una textura compacte que ens va molt bé per preparar-el de moltes maneres.
Jo us recomano molt el peix preparat al forn doncs és molt ràpid i molt saludable i molt net (cosa important!)
Endavant amb aquest plat tan i tan versàtil (això depenent de la imaginació de cadascú, es clar!)
Preparació:
Ingredients:
- talls de peix blanc a filets. Rentats sota l'aixeta, eixugats i amanits amb sal i pebre.
- patates tallades a rodalles de 1/2 cm.
- ceba tallada a làmines primes. Si poden ser de Figueres, millor (la vermellosa)
- oli d'oliva
- sal, pebre, anet sec (eneldo) o julivert trinxat
- all
Quan les patates i la ceba han agafat una mica de color, les retirem i ho posem de llit, en una safata de forn. Empolvorem amb anet (o julivert) i al damunt hi posem els talls de peix amanits amb sal i pebre. Regar amb un bon raig d'oli i enfornar al forn calent a 170º uns 15 minuts. Passat aquest temps amanir amb una picada d'all i julivert feta una mica clara amb una mica d'oli o aigua. Fer coure cinc minuts més i servir.
La base del peix podem variar-la afegint tomàquet tallat prim, carbassó o altres verdures. La part final pot ser una picada d'all i julivert, uns alls refegits o un oli picant amb bitxo. Per descomptat podem variar el tipus de peix sempre que sigui peix blanc. Atreviu-vos a provar coses noves...
- Si heu de deixar el plat mig preparat, no deixeu mai el peix cru damunt les patates i marxeu. Deixeu les patates i la ceba fetes i el peix cru a part per a última hora.
- Feu servir oli d'oliva i patates de qualitat.
ROD STEWART I AMY BELLE
Ahir cuinava el sopar amb en Rod de fons i pensava que, realment, hi han hagut molt poques veus i personatges com ell!
M'agrada la seva veu com esquerdada, com carregada de moltes coses ( i no totes saludables...) M'agrada el seu eternitzat tallat de cabell i també, i molt, com es mou.
Un día vaig trobar aquest video on comparteix una cançó preciosa i així va ser que va passar a ser banda sonora de la meva vida durant una bona temporada.
Ell és en Rod i ella, l'Amy.
Quants Rods i Amies hi deuen haver al món!... Però dubto molt que n'hi hagin un parell com aquests i, encara dubto més, que junts facin sonar una sola cançó d'aquesta manera.
En Roderick David Stewart deu voltar els 70 i pocs anys i us vaig a dir que m'agrada igual ( o més) que en fa vint, quan cantava alló de Forever young, cançó que va fer seva de totes, totes!
Ell m'en fa adonar de que és del tot possible trobar interessantissims a senyors d'una estupenda edat!!
Pensar que és un personatge del que s'han vengut més de 150 milions de copies dels seus treballs, està aviat dit...
Bé, no cal ara explicar-vos vida i miracles d'aquest Sir. Sí, Sir, doncs en té el títol com Sir Elton John , Sir Sean Connery , Sir Mike Jagger , Sir Paul McCartney... Podeu, vosaltres mateixos, saber de la seva história a internet on segurament la trobareu molt precisa. Jo només volia donar-vos l'oportunitat d'escoltar una cançó que em té el cor robat.
Ella, és l'Amy. Una noia de la que costa molt saber-ne alguna cosa.
Cantant de música folk nascuda al any 69 a Glasgow i que era pràcticament desconeguda fins que precisament aquesta actuació que teniu aquí la va llençar a una fama que ha aprofitat a la seva manera. Una veu que fa esgarrifar i un posat que enamora...
Rod la va sentir un dia cantant al carrer i la va convidar acompanyar-el al seu concert a la Royal Albert House de Londres. A partir de llavors, l'Amy, ha colaborat amb moltissims altres artistes.
Tot això està molt bé però... en aquest video hi ha una tercera persona que també em té el cor robat i que vé a fer ombra a unes veus tant impressionants. Es tracta de la noia saxofonista. Una espectacular noia rossa que de cop s'aixeca i enmudeix a tothom amb només les tres primeres notes del seu instrument. L'Amy queda muda també.De tots és sabut que no hi ha res millor que una dona per enmudir-ne a una altre...
El nom de la saxofonista no fa ni dues hores que l'han descobert per mi. A mi m'era impossible! La noia es diu Katja Rieckermann i l'hem de recordar. Ara que ho he mirat, té també un historial que no deixa a ningú indiferent. Busqueu, busqueu!
Al final de la cançó podeu veure el gest de la saxofonista endressant el seu instrument...Qui fa callar a qui? Difícil tria!
Moltissims cops, simplement, no cal triar.
Durant unes curtes i delicioses vacances vaig estar en un hotel que va resultar ser l'hotel preferit de Rod Stewart arreu del món per la seva tranquilitat.
Després de sopar, els clients que hi erem, anavem a una sala que donava a una terrassa a pendre una copa abans de sortir a fer l'última passejada. A la sala ens hi esperava un fosc piano de mitja cua i un noi que el tocava molt bé. Cada nit algú dels assistents s'arrencava a cantar animat per un mini-públic expectant. A mi no em va costar gens decidir-m'hi i a la segona nit ja vaig ser de peu al costat del pianista i triant les cançons per cantar. Aquesta si, aquesta no....
No us penseu..tenia el meu públic!!
A vegades he pensat que potser en aquell mateix piano, en Roderick, durant les seves vacances, també ha fet passar bones estones als tertulians de turno...Qui sap?!
Disfruteu d'un lloc preferencial a la Royal Albert House.
M'agrada la seva veu com esquerdada, com carregada de moltes coses ( i no totes saludables...) M'agrada el seu eternitzat tallat de cabell i també, i molt, com es mou.
Un día vaig trobar aquest video on comparteix una cançó preciosa i així va ser que va passar a ser banda sonora de la meva vida durant una bona temporada.
Ell és en Rod i ella, l'Amy.
Quants Rods i Amies hi deuen haver al món!... Però dubto molt que n'hi hagin un parell com aquests i, encara dubto més, que junts facin sonar una sola cançó d'aquesta manera.
En Roderick David Stewart deu voltar els 70 i pocs anys i us vaig a dir que m'agrada igual ( o més) que en fa vint, quan cantava alló de Forever young, cançó que va fer seva de totes, totes!
Ell m'en fa adonar de que és del tot possible trobar interessantissims a senyors d'una estupenda edat!!
Pensar que és un personatge del que s'han vengut més de 150 milions de copies dels seus treballs, està aviat dit...
Bé, no cal ara explicar-vos vida i miracles d'aquest Sir. Sí, Sir, doncs en té el títol com Sir Elton John , Sir Sean Connery , Sir Mike Jagger , Sir Paul McCartney... Podeu, vosaltres mateixos, saber de la seva história a internet on segurament la trobareu molt precisa. Jo només volia donar-vos l'oportunitat d'escoltar una cançó que em té el cor robat.
Ella, és l'Amy. Una noia de la que costa molt saber-ne alguna cosa.
Cantant de música folk nascuda al any 69 a Glasgow i que era pràcticament desconeguda fins que precisament aquesta actuació que teniu aquí la va llençar a una fama que ha aprofitat a la seva manera. Una veu que fa esgarrifar i un posat que enamora...
Rod la va sentir un dia cantant al carrer i la va convidar acompanyar-el al seu concert a la Royal Albert House de Londres. A partir de llavors, l'Amy, ha colaborat amb moltissims altres artistes.
Tot això està molt bé però... en aquest video hi ha una tercera persona que també em té el cor robat i que vé a fer ombra a unes veus tant impressionants. Es tracta de la noia saxofonista. Una espectacular noia rossa que de cop s'aixeca i enmudeix a tothom amb només les tres primeres notes del seu instrument. L'Amy queda muda també.De tots és sabut que no hi ha res millor que una dona per enmudir-ne a una altre...
El nom de la saxofonista no fa ni dues hores que l'han descobert per mi. A mi m'era impossible! La noia es diu Katja Rieckermann i l'hem de recordar. Ara que ho he mirat, té també un historial que no deixa a ningú indiferent. Busqueu, busqueu!
Al final de la cançó podeu veure el gest de la saxofonista endressant el seu instrument...Qui fa callar a qui? Difícil tria!
Moltissims cops, simplement, no cal triar.
Durant unes curtes i delicioses vacances vaig estar en un hotel que va resultar ser l'hotel preferit de Rod Stewart arreu del món per la seva tranquilitat.
Després de sopar, els clients que hi erem, anavem a una sala que donava a una terrassa a pendre una copa abans de sortir a fer l'última passejada. A la sala ens hi esperava un fosc piano de mitja cua i un noi que el tocava molt bé. Cada nit algú dels assistents s'arrencava a cantar animat per un mini-públic expectant. A mi no em va costar gens decidir-m'hi i a la segona nit ja vaig ser de peu al costat del pianista i triant les cançons per cantar. Aquesta si, aquesta no....
No us penseu..tenia el meu públic!!
A vegades he pensat que potser en aquell mateix piano, en Roderick, durant les seves vacances, també ha fet passar bones estones als tertulians de turno...Qui sap?!
Disfruteu d'un lloc preferencial a la Royal Albert House.
FRICANDÓ DE VEDELLA
 |
| Un guisat amable per un àpat d'hivern. |
La recepta genuina de fricandó és feta amb uns bolets petits que es diuen moixernons i que són importantissims per què ells li donen al plat el seu gust característic. Si fem la recepta amb un altre bolet, fem "Vedella amb bolets X", però no, fricandó.
Els ingredients són poquissims i l'elaboració molt simple. És un plat que admet la congelació perfectament i que amb dos-tres dies de repós millora, com passa amb tots els guisats. O sigui que us animo a fer com si fossiu cinc persones encara que només en sigueu dues i a que, quan tingueu el guisat acabat, el repartiu en recipients i en congeleu. Més d'un cop pensareu en mi quan sigueu salvats per... la carmanyola!
Preparació per a cinc persones (quatre molt bé).
Ingredients:
- 1kg. de vedella tallada de 1/2 cm de gruix (llata o jerret)
- 2 cebes grans
- 2 alls
- 150 c.c. de vi blanc
- 50 grs. d moixernons secs posats en remull en aigua calenta
- 1l. de caldo molt fluix de pollastre ( o vegetal)
- mitja branca de canyella, una fulla de llorer, una branca de farigola, 2 cullerades d'anís
Enfarinar la vedella i fregir-la lleugerament en oli d'oliva. Reservar-la en paper absorvent.
Sofregir, en el mateix recipient, la ceba tallada petita, molta ceba. Per tal de que el procés sigui mes ràpid, posar-hi sal i tapar. Remenar de tant en tant i quan la ceba sigui feta posar-hi els alls trinxats. Passats un parell de minuts, i amb la temperatura de recipient alta, posar-hi el vi blanc i reduir. Afegir-hi els moixernons escorreguts amb les mans i deixar que es facin una mica amb la ceba. En aquest punt podem posar-hi tomàquet ratllat o no, però si n'hi poseu que sigui molt poc.
Un cop tenim els bolets sofregits posar-hi els aromes tals com llorer, farigola , canyella i també l'anís. Remenar, disposar-hi la carn i abocar-hi al damunt el caldo calent que haurem barrejat amb el líquid de remullar els moixernons.La carn ha de quedar completament coberta de líquid.
Deixarem que arranqui el bull, hi posarem sal i pebre i taparem. Esperarem que es faci durant uns 45 minuts a foc regular. S'ha de remenar sovint si no es fà al forn . Si es fà al forn, remenar a mitja cocció.
Quan s'acaba la cocció, retirar les herbes, rectificar de sal i pebre i reservar fins al moment de servir.
- Mai es pot posar a la nevera ni al congelador una preparació quan encara té temperatura.
- La vedella, per qualsevol preparació, ha de ser reposada .Si el vostre carnicer no us pot garantir que ho està, heu de guardar-la a la nevera de casa vostra uns tres o quatre dies abans de fer-la servir
- Quan comenceu qualsevol preparació amb vedella, ja sigui coure una hamburguesa o fer un guisat, procureu que la carn estigui sempre a temperatura ambient si no, el canvi brusc de temperatura, l'endurirà segur.
- La vedella es sala abans de coure només quan va guisada. Mai salarem cap tall per fer a la planxa o a la brasa, abans de fer-el.
 |
| Els talls al voltant de la carn són importants. |
GENER
Apa, ja hi tornem a ser!
Piles sota mínims, un que d'altre quilo de més..., calendaris acabats d'estrenar, diaris personals només començats...i ballant dins d'un mes en que,, després d'esmorzar, quasibé encara és fosc i, abans de sopar, ho torna a ser. Un mes molt poc energètic, en principi!
No ens enganyem doncs també hi han sensacions revitalitzants com per exemple, els cels rogencs que ens deixen el sol i el vent quan s'acaba el dia i les llunes tremoloses i espectaculars com la d'avui que només a vingut a acabar-ho d'arrodonir. Tenim també... xocolates calentes, focs a terra , espelmes, guisats de cullera, sopes, mantes que escalfen, passejades d'estranquis i mitjons gruixuts que ens faràn el mes de gener més amable si sabem treure'n partit.
En certa manera en aquest mes ens passa una mica com al setembre, doncs tornem d'unes vacances molt plenes de tot, a una rutina que ens durà a fer i desfer voltats de gent i llocs que ja coneixem. Confiem en que això ens és positiu, en que és precisament això, i no una altre cosa, el que necessitem física i mentalment, i que és això el que ens proporcionarà l'ordre i el concert i tot plegat que ens tornarà al delicat equilibri. Ens equilibrarà per tal, de (per descomptat!!) tornar a desequilibrar-nos d'aquí no gaire!
Sabeu que ?...Jo ja n'estic bastant cansada de demanar una vida diferent a la que tinc i segurament una vida que no tindré mai. Cansada de fer llistats de bons propósits que necessiten de voluntats espartànes i que la majoria es queden sempre en això, en bons propósits. Aquest any vull pensar que el què tinc es just el que necessito i puc desitjar. Tot el demès... serà un extra benvingut, però serà això, un Extra, no una fita exigent i atemotitzant que m'hauré imposat en començar l'any quan les voluntats són efervescents. Res de pressions afegides a les "naturals".
...Penso aprofitar molt més les segones oportunitats, doncs crec que les segones oportunitats són oportunitats que el primer cop ens van semblar masa bones per ser veritat i les vem deixar passar per alt. Les segones oportunitats estàn molt poc valorades i també penso dedicar temps a coses molt petites, coses tant petites que quasibé seràn imperceptibles.
Ara mateix podem compartir ja alguns dels plaers de gener tals com : la lluna preciosa que veig, la possibilitat de poder fer-nos, si voleu, una xocolata calenta d'aqui una estona o fins i tot, la posibilitat de celebrar la victoria del Barça!...
Aqui sóc altre cop amb moltes ganes i coses que explicar-vos! Potser estic també una mica més esgotada que de costum després de tantes festes de les emocions, pensaments, sorolls i menjars, però estic contenta. No puc estar d'una altre manera que contenta!
Disfrutem junts del mes de gener, si us plau.
Durant tot el mes de gener sonen les primeres notes per tal d'afinar el què serà la resta del nostre any. Escoltem.
Piles sota mínims, un que d'altre quilo de més..., calendaris acabats d'estrenar, diaris personals només començats...i ballant dins d'un mes en que,, després d'esmorzar, quasibé encara és fosc i, abans de sopar, ho torna a ser. Un mes molt poc energètic, en principi!
No ens enganyem doncs també hi han sensacions revitalitzants com per exemple, els cels rogencs que ens deixen el sol i el vent quan s'acaba el dia i les llunes tremoloses i espectaculars com la d'avui que només a vingut a acabar-ho d'arrodonir. Tenim també... xocolates calentes, focs a terra , espelmes, guisats de cullera, sopes, mantes que escalfen, passejades d'estranquis i mitjons gruixuts que ens faràn el mes de gener més amable si sabem treure'n partit.
En certa manera en aquest mes ens passa una mica com al setembre, doncs tornem d'unes vacances molt plenes de tot, a una rutina que ens durà a fer i desfer voltats de gent i llocs que ja coneixem. Confiem en que això ens és positiu, en que és precisament això, i no una altre cosa, el que necessitem física i mentalment, i que és això el que ens proporcionarà l'ordre i el concert i tot plegat que ens tornarà al delicat equilibri. Ens equilibrarà per tal, de (per descomptat!!) tornar a desequilibrar-nos d'aquí no gaire!
Sabeu que ?...Jo ja n'estic bastant cansada de demanar una vida diferent a la que tinc i segurament una vida que no tindré mai. Cansada de fer llistats de bons propósits que necessiten de voluntats espartànes i que la majoria es queden sempre en això, en bons propósits. Aquest any vull pensar que el què tinc es just el que necessito i puc desitjar. Tot el demès... serà un extra benvingut, però serà això, un Extra, no una fita exigent i atemotitzant que m'hauré imposat en començar l'any quan les voluntats són efervescents. Res de pressions afegides a les "naturals".
...Penso aprofitar molt més les segones oportunitats, doncs crec que les segones oportunitats són oportunitats que el primer cop ens van semblar masa bones per ser veritat i les vem deixar passar per alt. Les segones oportunitats estàn molt poc valorades i també penso dedicar temps a coses molt petites, coses tant petites que quasibé seràn imperceptibles.
Ara mateix podem compartir ja alguns dels plaers de gener tals com : la lluna preciosa que veig, la possibilitat de poder fer-nos, si voleu, una xocolata calenta d'aqui una estona o fins i tot, la posibilitat de celebrar la victoria del Barça!...
Aqui sóc altre cop amb moltes ganes i coses que explicar-vos! Potser estic també una mica més esgotada que de costum després de tantes festes de les emocions, pensaments, sorolls i menjars, però estic contenta. No puc estar d'una altre manera que contenta!
Disfrutem junts del mes de gener, si us plau.
Durant tot el mes de gener sonen les primeres notes per tal d'afinar el què serà la resta del nostre any. Escoltem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)