Bacallà (7) BACALLÀ AMB SAMFAINA

Un clàssic d'èxit segur
Un plat simple amb resultat sempre exitós. Un tall de bacallà dessalat sobre unes verdures cuites i sucoses.
La samfaina pot variar de productes que la composin però el que mai hi pot faltar és el tomàquet i la ceba. Podeu posar més o menys carbassó o alberginia o, deixar de posar-hi el pebrot, però el tomàquet i la ceba en aquest cas, hi són bàsics.


Ingredients

  • 4 Talls de bacallà dessalats de la part del morro
  • oli per fregir d'oliva 0,4 aromatitzat amb un all



  • 2 tomàquets vermells sense pell ni llavors
  • 1 ceba de figueres
  • 1 carbassó 
  • 1 alberginia 
  • 1 pebrot vermell


Eixugar molt bé els talls de bacallà, enfarinar-els i fregir-els en oli aromatitzat amb un all. Reservar. Per aromatitzar l'oli només cal que abans de res hi feu fregir l'all ben ros.
Per fer la samfaina primer de tot començar per posar oli en un recipient gruixut i fer-hi coure el pebrot tallat petit per, quan sigui tou, afegir-hi la alberginia i el carbassó ( jo el poso sense pell) també tallats regularment. Quan tot és quasi cuit posar-hi la ceba i per últim el tomàquet pelat i sense llavors. Assaonar amb sal, pebre i sucre i deixar coure fins que tot sigui una salsa homogènia i lluent. REmenar de tant en tant.
Posar la samfaina com a base al plat i el tall de bacallà acabat de  fregir al damunt. Un bon raig d'oli i, a taula!
  • Les verdures de la samfaina han de ser tallades molt petites en aquest cas.
  • El proces d'estovar les verdures d'un sofregit sempre s'accelera posant-hi sal i tapant parcialment.
  • La samfaina es pot conservar dies a la nevera i també es pot congelar.
  • La samfaina de la foto en concret no porta alberginia i porta poc carbassó.

Bacallà (6) BARANDADA DE BACALLÀ

Servir calenta i disfrutar només de bacallà cremós.
La barandada és un altre petit plaer calent amb base de bacallà.
Com en el cas bunyols, s'en ha fet un abús massiu convertint-la sovint en un puré de patates amb un regust tèrbol de bacallà. Patates per lligar-ga i per estalviar en bacallà! La patata és, per execel-lencia, l'ingredient "fake" d'aquesta preparació.
La barandada té molt pocs ingredients i per tant com més de qualitat siguin, millor en serà el resultat. La tècnica tampoc és difíci, ja veureu.

Ingredients


  • 300 grs. de bacallà remullat
  • 1 fulla de llorer, un raig d'oli, 2 alls sencers

  • 1 all laminat
  • 150 c.c. d'oli
  • 150 c.c. de crema de llet
  • 1 culleradeta de tófona trinxada


En un recipient posar el bacallà i cobrir-el amb aigua freda. Posar-hi també el llorer, l'oli i els alls sense pelar. Portar al foc i, quan l'aigua faci una espuma blanca, tapar i deixar en infusió uns deu minuts.
Per altre banda, posar una mica d'oli en un recipient ( tipus caçó gruixut)  i fer-hi coure l'all laminat per tal de que l'oli n'agafi el gust. Retirar l'all quan sigui ros.
Treure el bacallà potxat de l'aigua i esmicolar-el petit. Abocar-el dins el recipient de l'oli aromatitzzat que tindrem una mica calent. Remenar amb un estri de fusta i anar-hi incorporant a parts iguals, i amb alternança, l'oli i la crema de llet que tindrem també en calent. No deixar de remenar fins que el bacallà absorveixi els líquids i augmenti en volum. Foc mig.
Al acabar, afegir-hi la tófona tallada petita i remenar.
Posar la barandada en un recipient no molt alt i gratinar-la. Servir amb torrades com a entrant.
  • El tall de bacallà que sigui de primera qualitat.
  • La crema de llet de la de montar.
  • L'oli, d'oliva.
  • La tófona, de conserva.
  • També s'hi pot posar al final una mica de la pell del bacallà tallada molt petita. Afegirà gelatinositat a la recepta, cosa que en millora moltissim la seva textura.

El bacallà estara a punt d'infusionar quan l'aigua faci una espuma blanca.




Esmicolat dins el recipient a punt per els líquids.

Bacallà (5) BUNYOLS DE BACALLÀ

Bunyols de Quaresma = bunyols de bacallà!
El bunyols de bacallà són petits plaers en calent.
La seva proliferació a qualsevol racó els hi ha donat la fama d'oliosos, de pastosos i de poc lleugers. Hem de pensar que, a moltissims llocs, el bacallà dels bunyols és substituit per farina i /o patata donant com a resultat un "bunyol" de bunyols!
La seva elaboració és de lo més simple i els seus ingredients de lo més comú.

Ingredients:

2 rovells d'ou
250 grs. de bacallà esqueixat petit
1 all i julivert
1 culerada sopera de farina
2 clares d'ou a punt de neu

En un recipient hi posem els dos rovells i també l'all i julivert trinxats petits. Hi afegim el bacallà esqueixat i la cullerada de farina blanca. A última hora, abans de fregir, hi posem les clares muntades però amb suavitat.
Amb l'ajut d'una cullera de postre anem dipositant porcions dins d'un oli calent i els hi tenim fins que siguin rossos i cruixents.
Reservar en paper absorbent i servir en calent.
  • L'all es totalment opcional.
  • El bacallà esqueixat amb els dits.
  • Podeu fer més pasta del compte i fregir-ne les que nécessiteu. La pasta aguanta  en condicions, 24 hores.
  • Jo, per fregir-els, faig servir un caçó d'acer inoxidable petit amb quatre dits d'oli. Els fregeixo de cinc en cinc.
  • L'oli de fregir-els d'oliva, per descomptat.

Ingredients molt bàsics i naturals.




Bacallà (4) ESQUEIXADA

Esqueixada ,un plat per disfrutar-ne a temperatura ambient també.
Esqueixada. Com el seu nom ens indica el bacallà, aquí, va esqueixat. Res de tallat amb tisores o ganivet. Esqueixat amb els dits i  a favor de les fibres del propi peix. És de l'única manera que aconseguirem un bacallà flonjo. Jo no sóc partidaria de comprar el bacallà en bossetes ja esqueixat. Encara que no dubto que de bacallà en bosses n'hi hagui de qualitat, jo no el conec. Si voleu bon resultat, agafeu un tall de bacallà i, quan sigui al punt, l'esqueixeu vosaltres mateixos/es.
L'esqueixada és un plat que es pot servir tebi  o fred de la nevera a l'estiu i on es combina el bacallà esqueixat amb diferents verdures com ara tomàquet madur (sense pell ni llavors), ceba tallada prima ( si pot ser de Figueres), i pebrot vermell i/o verd . També s'hi posa ou dur i olives. Les olives de la classe Arbequina són les que més bé hi combinen per al meu gust. També hi podeu posar all  i julivert trinxat.
Una recepta ideal per un àpat lleuger durant tot l'any. Deixeu l'esqueixada feta i amanida amb un bon raig d'oli  i unes gotes de vinagre clar abans de servir-la. Remeneu a última hora i repartiu.

"Motlle" per poder presentar-la individualment
També podem presentar-la individualment, com mostra aquesta foto de sota, fent servir un got com a motlle, per exemple. Amb molt poca feina, una presentació diferent.

Aconseguim una presentació més cuidada.


Bacallà (3) XATÓ

Xató, amanida complerta per aquest temps.
El nom de Xató vé de l'antiga aixeta que tenien les botes de vi: L'aixetó.
Els carreters que compraven vi anaven per les cases de pagés a tastar-el, i per tal de treure-s'en el gust d'un tast a l'altre, menjaven escarola amb bacallà. De l'aixeta de les botes, l'aixetó, en va derivar elnom de "xató" que n'es el plat que tots coneixem avui en dia.
Aquesta história me la va explicar en Pere Tàpies en una reunió quasibé íntima i  molt distesa. Amb ell no podia ser s'altre manera! Quin personatge...Passar una tarda amb ell és fer tantes coses sense moure't!

Xatonada, plat típic de la nostra costa Tarragonina, en concret és molt famosa la Xatonada de Vilanova i la Geltrù.
Amanida amb base d'escarola esquitxada amb bacallà esqueixat, tonyina en oli , olives arbequines i  anxoves. No tindria cap tret massa original si aquesta amanida no anés acompanyada d'una salsa que posa al  Xató a un nivell molt superiror del que tindria si fos amanida només amb oli, sal i vinagre.
La salsa que ens ocupa es una salsa d'un color magnífic i una textura espessa que li ve donada per els fruits secs que la composen.
El xato pot servir-se covat o fresc. Només cal que, un cop fet  i amanit, el guardeu unes hores o el serviu inmediatament.
El xató es serveix normalment acomapanyant  truites de carxofes, de mongetes, de patates, de carbassó...

Ingredients:

  •  1 Escarola ben blanca
  •  100 grs. de bacallà remullat i esqueixat
  • 100 grs. de tonyina en oli
  • 1 llauna d'anxoves
  • 50 grs. d'olives Arbequines

Ingredients Salsa Xató:

  • 1 all
  • 10 ametlles torrades
  • 10 avellanes torrades
  • 1 llesca de pa (mitja de pagés)
  • un trosset de bitxo
  • 2 nyores obertes i remullades( o dues culleradetes de Piparra)
  • 1 tomàquet vermell (sense llavors ni pell)
  • 2 cullerades de vinagre
  • 150 c.c. d'oli
  • sal i pebre.

Una salsa que s'assembla molt a la salsa romesco però el romesco és en calent i en varien un parell de cosetes i també s'assembla molt a la salvitxada dels calçots però també en varia una mica doncs aquí, res va escalivat. Una salsa molt fàcil en definitiva.
Triturar dins el pimer les ametlles, les avellanes, el pa una mica fregit amb oli, la polpa de les nyores o si voleu dues culleradetes de Piparra (polpa de nyores envasada) i la carn del tomàquet amb el trosset de bitxo (opcional)
Afegir-hi el vinagre, la sal i el pebre. Quan tot sigui una pasta homogènia, afegir-hi l'oli a raig fi per tal de que quedi una salsa ben emulsionada.
  • L'escarola neta, triada , tallada amb els dits ( si no, s'oxida) i ben eixugada
  • La tonyina  de qualitat i no gaire escorreguda
  • Les anxoves de qualtitat
  • El tros de bitxo sense les llavors (que són el que més pica)
  • El vinagre de vi blanc o de color clar . Si hi poseu Modena us tenyirà la salsa
  • L'oli, per descomptat, d'oliva. Pot ser perfectament 0,4.
  • El bacallà esqueixat amb els dits al igual que l'escarola


Bacallà (2) DESSALAT

Per dessalar el bacallà correctament és necessari  tenir clares algunes coses i atrevir-s'hi, es clar!
És veritat que avui en dia, el que venen dessalat en alguns llocs és pràcticament insuperable però, fins i tot per curiositat, val la pena conèixer el procés de, com deia aquella frase del escrit anterior, resucitar a una mòmia.

  • El bacallà pot estar en aigua un màxim de quatre-cinc dies. O sigui que, si el volem cuinar el  dijous, el posarem en aigua freda diumenge i dimecres serà el dia de canvi d'aigua. Aquesta orientació és per a talls de morro de bacallà.
  • Depenent dels talls que siguin ( o del gust personal) podem escurçar el temps de remull però tenint en compte que el remull no només serveix per dessalar si no també per donar la textura adeqüada al tall.
  • Posarem els talls de bacallà a remullar en un recipient de vidre o ceràmic. El metall no és gens recomanable i els recipients de  plàstic us agafaran molt gust de sal. Un recipient de plàstic fet servir per aixó us quedarà inservible per a altres coses, doncs, per molt que el renteu, sempre farà una olor poc agradable que a més s'escampa per qualsevol armari...
  • Mentre el bacallà és en remull no es pot tocar quasibé gens. Si es toca amb els dits es fà malbé i l'aigua comença a fer una olor dolenta. Si el necessiteu remenar, millor que ho feu amb utensilis de fusta.
  • La pell del bacallà és impermeable i, per tant,  ha de ser amb la pell amunt per tal de que els talls dessalin bé. Millor disposar els talls en un sola capa.
  • El dia abans (dia 3) l'aigua al bacallà es canvia tres cops. Al mati, al migdia i al vespre. El mateix dia de la preparació es tasta i, si convé, es torna a canviar per últim cop.
  • Està clar que no és el mateix dessalar un tall de morro de bacallà de quatre dits de gruix que un tall de penca o que uns trossos de bacallà per esqueixar. Això s'aprén amb la pràctica , com tantes coses!
  • Cada recepta de bacallà té el seu tall especific. No és el mateix dessalar i cuinar un tall de bacallà per fer al pil-pil que per fer-el a la Manresana, per exemple, o amb samfaina.
  • Per dessalar bacallà esqueixat  per menjar en cru el remull són 24 hores amb un canvi d'aigua o dos, depenent el gust de cadascú. 
  • Si voleu accelerar el procés de dessalar no guardeu el recipient amb el bacallà a la nevera. Fora la nevera en dos dies el tindreu al punt per el dia de canvi d'aigua.
  • Sempre el recipient ha d'estar tapat. Pot ser tapat amb paper film.
  • El bacallà séc i, reservat en un lloc amb molt poca humitat, es pot arribar a conservar molts mesos. De fet, era un ingredient bàsic davant la finestra de tot rebost fosc que mereixés la pena. Allà,  penjat aprop dels pernils i embolicat amb arpillera. Que macos els rebosts!!!


Bacallà (1) UNA MICA D'INFORMACIÓ

El bacallà és un dels meus peixos preferits i per això li dedicaré uns dies.
Ara que vé la Quaresma, i tenint en compte que quan la Quaresma era el que realement ha de ser el bacallà era el peix més consumit, trobo que és l' época adient per parlar-ne.
Avui us deixo un escrit que us explica una mica del peix en qüestió. Durant la setmana que vé  hi tindreu algunes preparacions fàcils.
Sabeu?... M'encantaria poder deixar aquí qualsevol recepta però passa que moltes, si en vull un bon resultat,es clar, crec que s'han de veure a fer...Tinc que mirar-me com funciona lo dels videos!
Aqui teniu, de moment, una mica d'informació.

Actualment es pesquen uns cinc-cents millions de peces de bacallà a l'any, però tenint en compte que cada femella de l'espècie posa uns nou milions i mig d'ous, no ens ha de preocupar massa la gran quantitat de captura.
A Espanya, durant la Quaresma, s'en consumeixen unes cinquanta mil tones en canvi, a la resta d'Europa, només unes vint-mil.
La pesca del bacallà és de les més arriscades de totes. És més arriscada fins i tot que la de la ballena.
La captura més nombrosa es fà a les illes Lofoten (per damunt del Centre Polar Àrtic) de novembre a gener quan els dies només tenen claror una estona  al migdia. Els perills són extrems. Són perilloses, per exemple, les petites illes que hi han per tot arreu i que s'han d'anar sortejant, les fortes corrents entre elles, les espesses boires i el mar de Nord, mar amb ones de pànic i l'aigua espessa i negre de tant gelada. Un mar que m'encantaria veure d'aprop.
La pesca es fa encara amb "goletes" que són vaixells que porten sis barques petites cadascuna capaç de posar-se on la més gran no podria. A cada barqueta hi van dos homes que fan la feina de treure el peix del mar. Així es passen setmanes i mesos sencers fora de casa seva . Sempre m'ha semblat durissima i molt poc reconeguda la feina dels pescadors...
Un bacallà és pot pescar quan té  entre 4 i 8 anys. Cada vegada es pesquen més joves i petits i això perjudica la seva reproducció, així com també ho fa la pujada de temperatura de l'aigua.
El bacallà viu un màxim de vint anys i pot arribar a mesurar uns 160 cms de llarg i a pesar uns 40 kgs.
Un cop és pescat, el bacallà, no pot esperar a arribar a terra per esser curat perquè la seva delicadissima carn s'estova i perd qualitat. Es tria el peix, s'obre, i els saladors el salen i l'apilen uns sobre els altres.
El bacallà estarà apilat el temps que duri la marea propicia, o sigui uns 4-5 mesos. Quan arriba al port es respatlla i es passa per un tunel d'aire per assecar-el.
Es té coneixement d'aquest  mètode d'assecar-el desde l'any 3.000 A.C a Messopotàmia! Rumieu una mica...
En el segle XVI els fetges de bacallà es conservaven a part, dins de tines. Per putrefació s'en obtenia un oli que va ser meravellós durant moltissims anys. Els fetges s'embolicaven amb una arpillera a manera de filtre i l'oli resultant es purificava a base de productes naturals.Tenia l' efecte d'augmentar la gana en nens, millorar la tuberculosi, el raquitisme, la grip...
El fetge de bacallà acumula tota la grassa de l'animal constituida per àcids gràssos del tipus omega-3 els quals redueixen els nivells de colesterol en sang.

La flota bacallanera basca, la  més important de l'estat espanyol, treballa a Terranova (Canadà) i a Svalvard (zona nord de Noruega). Els pescadors marxen de quatre a cinc mesos a pescar el bacallà d'una manera no molt diferent a com es feia molts anys enrera.


"....dóna lloc a una cuina necrolífica que es basa en la resurrecció d'una mòmia" 


" ....el record del mar és a la seva sal, el del viatge en la seva forma"

DIJOUS GRAS

Avui es celebra el Dijous Gras o, altrament dit, el Dijous Llarder.
Dia que cau sempre en el dijous (evident!) de la setmana  abans del dimecres de cendra i dóna per inagurats uns dies de disbauxa emocional i física: El Carnaval.
En els seus inicis i, intuint els temps de restriccions que venien amb la Quaresma, el Dijous Gras feia arribar-nos els dies on tot era permés. Els plaers de la carn eren abundosos, doncs es sabia molt bé que en els dies veniders en serien molt escassos.
Les festes  de carnaval de sempre han sigut  festes paganes on els excessos atenien a les inmediates restirccions d'una Quaresma que, d'un temps cap aquí, ha perdut tota substància. Avui en dia els grans excessos  (que aquests sí que han anat a més) ja no atenen a res, doncs la Quaresma ja res té a veure amb el que era.
Proveu de preguntar a un nen que significa el carnaval, d'on vé la tradició... Segurament primer li haureu d'explicar en que consisteix la Quaresma...Deixe-ho estar, que es posi la disfressa i que corri a disfrutar!! Moltes de les nostres tradicions més arrelades com ara el Nadal , El Carnaval, Tots Sants, la Mona de Pasqua, el Diumenge de Rams, fins i tot les festes Majors dels pobles (que són les festes dels seus sants), són tradicions que venen d'uns valors que estan en desús, llavors, intentar explicar segons què és molt difícil. Desapareixeran doncs?...Sí, en el sentit autèntic, jo diria que ja han començat a fer-ho.
En aquests dies es feia acopi d'ous i del menjar més gras que hi havia a les cases i s'en feien preparacions diverses com ara  truites, pans, pastissos, coques, que es compartien o s'intercanviaven amb els veins afegint-hi vi i taronges. Les reunions al voltant d'aquests aliments tenien un ambient totalment distés.
A tot Catalunya és celebra aquest dia i a cada zona tenen el seu plat, o recepta autóctona. La Fogasseta: un pa rodó farcit de truita bonissima de carn  i alls tendres o carxofa. Les xatonades de Vilanova, amb les seves truites tradicionals i coques de llardons. L'olla podrida, la merenga, el greixons, l'ensaimada de sobrassada...Tots productes ben contundents per a una diada com la d'avui.
Ja ho sabeu, si voleu seguir amb la tradició de moltissims, moltissims, anys enrera no deixeu avui de disfrutar dels productes del porc combinats amb ous i molta alegria.
Aquesta tradició tant untosa està destinada a tenir pocs adeptes, doncs la carn i greixos en totes les seves versions  (junt amb el pa), són cada cop ingredients més proscrits en la nostra dieta. Aquest any per Nadal vaig sentir la bestiessa de que hi han pares que no deixen cagar el tió als seus fills perquè estan convençuts de que és un acte que incita el maltracte animal...Penso que sempre els hi quedarà ballar-li una bio-dansa al voltant! En fi, ara això últim no tenia res a veure amb el tema o, si...? Tradicions, mentalitats...
Com us deia, el que sí que cada cop te més adeptes és el carnaval que segueix al dijous en qüestió. S'en fan a tot arreu, a quasibé tots els col-legis tenen el seu dia i n'hi han de tots colors però per descomptat que tots amb un sentit molt diferent del genuí, doncs la Quaresma, com a tal, ja no priva de res a quasibé ningú.
Personalment mai m'ha agradat el carnaval. Em violenta molt veure a persones adultes a les que tinc tot l'any per "persones adultes" saltant i bricant vestides, per exemple, de bebés amb bolquers i xumet o..., sense anar tant lluny, veure a la dependenta de la llibreria (tant estirada ella ) vestida de pingüi i ficada tantissim en el seu paper. Les persones amb una màscara ens transformem i això, fora d'un molt petit comité (on, fins i tot, ho puc arribar a trobar molt atractiu), em fa més aviat por.
Bé, no sóc gens de carnaval però sí de dijous gras! Avui per sopar truita de botifarres , pa amb tomàquet i xató!

UNA PETITESA

Improvització sense més.
Per a qui celebri un dia especial o, per a qui ho faci demà passat o d'aquí un mes. Per a la parella, fill o filla, amic, amiga o per a un mateix, que carai! Això que veieu va ser el meu monissim dinar d'ahir per tal de fer-ne la fotografia.
Aqui teniu una idea simple i perfecte per sorpendre, sense cap tipus de sofisticació, sempre que volgueu. Sorprendre per el detall, que és el que realment importa.


Ingredients:
  • 1 ou petit
  • 1 llesca de pa de motlle
  • mantega ,oli i sal

      Fer escalfar en una paella una mica de mantega i oli. Posar-hi la llesca de pa (ja troquelada) i deixar que es faci per una banda un minut. Girar-la i abocar dins el cor l'ou sencer que tindrem en un petit recipient, posar-hi una mica de sal i tapar. Deixar coure dos minuts tapat, o fins que veieu que la clara és feta. Retirar amb l'ajut d'una pala i sense por doncs l'ou i el pa seràn llavors una sola peça. Fer enrossir inmediatament el cor resultant del troquelat per les dues bandes.
Acompanyar d'uns talls de pernil dolç molt prims , unes fulles d'amanida o d'uns talls de bacó fregit. Serà un detall valuós per part vostra!
No sensibles, abstenir-se.

TIRAMISÚ

Un postre dedicat a l'Abel, el meu marit, que sé segurissim que li encanta!
  Per a la majoria, el postre de la seva vida. Per a molts, un dels cinc millors. Per a una minoria és un postre que no ha tastat en condicions i, per a la resta...un postre que simplement no ha tastat. Sempre hi ha qui l'ha tastat  en condicions i, tot i així, no li agrada però són moooooolt pocs. Us ho asseguro!
Tiramisú, un dels meus cinc postres preferits i que si no heu tastat, us l'aconsello!

Tiramisú en italià, vé a significar : Aixeca'm amunt. Un postre destinat a aixecar els ànims més enllà del voltant de la taula. Un provocador nat.
D'aquest postre en podem trobar tantes versions com persones al món i , llógicament, unes més encertades que d'altres.
La recepta que us deixo apuntada és una adapatació feta per mi. Ho dic perquè és una recepta que es desvia a conciència de la original (o més estesa). La que aquí teniu crec que és una variació en positiu.
Mai faig servir nata en la seva elaboració obtenint com a resultat un postre untós però molt més lleuger (tot i que no és pot comparar a prendre una poma de postre!). A més, no acostumo a fer dues capes de galetes Savoiardes, si no només una que em serveix de base. La quantitat de sucre també hi és més escassa.
Be, podría parlar-vos del Tiramisú més estona però crec que no cal, el que heu de fer és animar-vos a provar-el. Si no us agrada, no repetiu i, si passa el contrari, jo no em faig càrrec de les conseqüencies... Ja em direu!

Ingredients:
  • 2 terrines de formatge mascarpone (o una de doble)
  • 3 rovells d'ou
  • 5 cullerades de sucre normal
  • 3 clares d'ou muntades
  • 1 paquet de galetes Savoiardes ( fingers de Cuètara)
  • un got de cafè suau
  • 2 cullerades d'Amaretto di Saronno (totalment opcional)
  • Cacau pur en pols. (No xocolata en pols)
   En un recipient barrejar el formatge mascarpone amb els rovells i el sucre. Quan tenim una crema fina, posar-hi les clares montades a punt de neu i barrejar amb suavitat. Ja tenim l'esponjositat preparada. Fàcil, no?? Reservar.
Sucar lleugerament les galetes Savoiardes en el café aromatitzat amb l'Amaretto (opcional) i tapissar la base d'una safata amb parets altes.Un cop tenim la safata amb la base, abocar-hi la massa del formatge que tenim reservada.
Allisar la superficie amb l'esquena d'una cullera i empolvorar amb cacau en pols pur amb l'ajut d'un colador de malla espessa.
Tapar amb un paper film i reservar a la nevera, al menys, unes tres hores.

Mascarpone, rovells i sucre + clares
Galetes Savoiardes sucades en café aromatitzat.


Amb la base feta, només ens queda abocar la crema.
  • Les galetes Savoiardes són les galetes clàssiques largues amb sucre per una banda. Molt millors que els melindres per fer el postre. Cuètara les segueix fabricant. S'en diuen Fingers. Caixa blava.
  • El licor d'Amaretto es totalment opcional. Podeu no posar-ne si hi han nens però penseu que aquest no és un postre per a nens, doncs el gust de café no els hi costuma a agradar. També podeu aromatizar amb un altre tipus de licor com ara, cognac.
  • El formatge mascarpone no té cap gust especial però sí, una textura única 
  • Aquest postre guanya amb unes hores de repós.
  • No és un postre a conservar més de vint i quatre hores penseu que els ous no són cuits!
  • També podeu servir el postre en terrines o en copes de vidre, on la transparencia del recipient li donarà al postre un aire més sofisticat. La copa de martini, per exemple, seria l'adecuada.
  • No té nata ni gelatina ni dues o tres capes de sólid. Això fa de la recpeta, una molt bona recepta.
  • Per la seva semi-contundencia és un postre per final d'àpats lleugers, per abundosos esmorzars o berenars. O per...qualsevol entre-hores!:)
  • El batut de les clares s'ha de fer amb suavitat per tal de que les clares facin la seva funció: La d'alleugerir al màxim.
És molt fàcil! A treballar!


LECTURES D' ART I LITERATURA

En la relació entre art i literatura, una sempre ha alimentat a l'altre i a l'inversa.
Hi va haver una època en que, els artistes plàstics, reivindicaven més categoria per tal de equiparar-se als poetes i escriptors, acosseguint així el poder anar junts de braçet fins a principis del segle XX, on cada disciplina va agafar diferents camins però, un sempre un molt aprop de l'altre.
L'eterna pregunta ha sigut sempre la mateixa: Quina de les dues vessants té més capacitat d'expressió? Què en penseu vosaltres??
Per descomptat que de sempre ha tingut més adeptes la pintura, doncs al ser representada per signes icónics (imatges) i no lingüistics, és molt menys arbritaria. Un quadre, o una escultura, arriba molt més a públic de tota mena que no pas ho fa un llibre o un redactat.
La pintura es capta per molts més sentits que l'escriptura. Moltissims escriptors s'han inspirat en l'art, per escriure però, també és cert, que moltissims pintors s'han inspirat en l'escriptura, per pintar. Tenim un clar exemple en Rilke, molts dels seus llibres són inspiració de Cezanne i també  en una figura molt més propera a nosaltre i actual: Miquel Barceló, doncs en moltes de les  seves obres s'hi poden sospitar clarament les influencies literàries.
Sabent que pot  ser una explicació molt més extensa i entesa, ens ha de quedar clar que pintura i literatura fa relativament molt poc que han deixat de ser quasibé una sola cosa. Tenint en compte que durant moltissim temps molts pintors també eren escultors, inventors o  arquitectes,  no ens ha d'extranyar que grans escriptors de prosa fossin també poetes o músics. Tots eren, simple i  bàsicament, Artistes.
El que ens segueix fascinant d'una obra d'art ( ja sigui escultòrica, pintòrica o literària), el que realment fà que una obra d'art ens atrapi, és la certessa de que, en aquella obra, hi ha un pensament,una idea clara de voler fer saber.
Qui escriu, pinta o esculpeix, construeix el seu pensament per a nosaltres, bé sigui amb paraules o bé, a partir d'un model no verbal. Algunes obres d'art fan com si ens haguessin de dir alguna cosa, quan en realitat no ens diuen res... Aquesta fascinació, aquesta espera, és el que ens atrapa d'elles.

A mi m'agrada llegir encara que per res em considero una devoradora de llibres i  en quan a la pintura, sé bé que és el que m'atrau i el que no. Reconec que molts cops no m'atrauen les coses que no entenc. Em falta molt entrenament per entendre segons què. Hi ha segons què... en requereix un munt, de coneixement!
L'any passat vaig trobar un curs al Ateneu Barcelonés que unificava art i literatura i m'hi vaig apuntar de cap. En vaig treure molt profit. Es clar que, podria estar dos o tres anys més i encara no m'ho acabaria! Realment és tot plegat molt extens...
Va ser un curs que em va situar les obres universals en el temps, els estils dins d'una època i em va aclarir molts conceptes. Curs molt plè d'informació i bons companys dels qui guardo molt bon record doncs tots compartiem les mateixes inquietuds. El recomano a tothom!!!
Per tal de fer-nos més fàcil el fet d'interpretar les obres segons van ser creades per els seus autors,  la profesora ens omplia d'informació complementaria al curs. Era una gran professora. Era la profesora ideal.
L'últim dia vem fer una excursió a peu per Barcelona per tal de disfrutar de l'escultura a l'aire lliure de la ciutat. Obres d'art amagades sota de bancs o en racons que mai hagués imaginat. Un gran plaer!
Us deixo aquí les referencies als llibres que, a mi, em van ajudar més, i d'una manera molt distesa, a saber mirar desde un altre punt de vista.

**El primer que us recomano parla de  l'evolució conjunta de l'art i literatura en el temps.
Què va ser primer, una imatge pintada en una paret d'una cova o una paraula escrita? Com feien els tints els prehistórics? Perquè pintaven a les profunditats de les fosques coves? Sabieu que aprofitaven les ombres de les torxes per crear figures mòbils?
Un bàrbar en el jardí
Z.Herbert
LaBreu edicions 2009
Un recorregut desde les primeres pintures a les parets  de Lascaux fins on ens parla del Valle de los Caidos dient-nos que és "una obra maestra de suprema  fealdad..." No us el perdeu! Es tracta d'un llibre de viatge.Viatge per llocs molt poc coneguts. Passem per la majoria de llocs sense conèixer res...

**Un altre llibre (també petit) és :
El enigma de la luz
Cees Nooteboom
Siruela
Passejades per diferents museus del món en busca de l'embruix de les grans obres universals. En busca d'alló que alimenta la nostra ànima. M'encanta!

**Crec de totes, totes, que es tracta d'un llibre de lectura obligada a petites dosis, tranquilament :
Cómo saborear un cuadro
Victor Stoichita
Ensayos de Arte Catédra,2009
Ens mostra la manera com hem de mirar un quadre. En què ens hem de fixar quan el tenim devant i en que no cal que ens hi trenquem les banyes. Revelador de matissos i cautivador per la seva claredat.

Tots tres són llibres a llegir, si voleu, fins i tot , a capitols saltats.
Obrir aleatòriament i aprendre. Simplement.

ARRECADES EN ORDRE

Botons de diferents mides ,colors i èpoques.
Es una idea molt simple però de gran efectivitat.
Se us desparellen les arrecades dins de petits batibulls?
Una sol.lució, per tal que arrecades  i tanques no es perdin enmig de la confusió, és aquesta. Fàcil i divertida. Només heu de buscar uns botons i donar una altre utilitat als seus forats!

QUE JO MORI

Que jo mori, o que ho facis tu que m'estàs llegint, és un fet on ja hi podem pujar-hi de peus tots dos. Últimament he tingut evidències molt clares i palpables de que, morir, res té a veure amb edats, sexe o cap tipus de condició.
Amos i senyors de que algú neixi o deixi de fer-ho en som una mica però del fet pur i dur de morir..., no en som ni amos ni senyors encara. A molt estirar podem mig provar d'adelantar o retardar-ne l'acció, però res més. Triar entre morir o no fer-ho,  avui per avui, és encara el Gran Impossible i per molt que sapiguem segurissim que el moment de marxar d'aquest món ens arribarà a tots algun dia d'aquests, ens omple d'engunia el sol fet de pensar-hi.
Personalment, no és un Tema del que n'organitzi animades tertulies, però reconec que tampoc m'engoixa gens parlar-ne i he de dir que són contades les persones amb les qui el puc compartir.
En general és el "Tema " a evitar. Mai he entés el perquè, doncs segurament és el Tema que tots tenim més en comú, el Tema en que tots coincidirem. Defugir de parlar del que ens és desconegut, per tal de què?
Deixeu-me que us digui que sempre he cregut  que, si ja el tema de la mort d'algú és prou trist en sí mateix, perqué carai els acomiadaments han de seguir sent generalment  tant tristos i grisos?...
Si tenim la sort de creure que la persona que marxa ens estarà esperant en un lloc més agradable que el nostre, llavors, el fet de que ell o ella s'ens hagi només adelantat,  no ens ha de soposar una terrible tritesa...
Si no ho creiem i, per tant , pensem que no tonarem a veure mai més a aquella persona, llavors...creiem de veritat, que assistint  un inacabable funeral (de qualsevol tipus de religió) és la millor manera d'acomiadar-nos? Ho trobo quasibé tant una falta de respecte cap a la persona que ens ha  deixat com cap a la mateixa religió, qualsevol que sigui.
Un funeral religiós, per propis principis, no afegeix  mai  tristesa al fet. Afageix solemnitat, reflexió i procura consól, peró mai té com a fita afegir més tristesa. Totes les religions ens parlen d'altres vides millors!
Sempre he pensat que quan em toqui marxar a mi desitjaria un acomiadament sobretot, coherent amb el que ha sigut fins llavors la meva existencia. Despedida on ningú llegeixi absolutament res sobre mi. Tot el que s'hi podrà dir serà relatiu. Sovint, als funerals, sento paraules referents a la persona que ha marxat que res tenen a veure amb qui, per mi, era aquella persona o havia significat fins aleshores. A vegades sento coses que em sobren...
Serà ideal que sigui una estona sense plors i també m'agradaria que abans la ciència hagués fet del meu cos quelcom aprofitable si és possible, perquè no? (També, per a molta gent, aquest és un tema a no tractar!!!) Seguidament agrairé que m'incinerin i que em facin desaparèixer fisicament com per art de màgia.
Així, com si res de res hagués passat, tot haurà tocat fons i així estarà bé.
Per acabar amb els "actes", voldria una petita reunió a casa meva. On millor que en el Meu espai i amb els Meus de veritat? Mentrestant que sonés la música que tant em fa ballar, disfurtar i estimar. Una casa plena com a mi m'agradat sempre  on la Meva gent, si vol, plori, rigui o, fins i tot, digui, però el qui ho faci, ho faci lliurament i de veritat. Menjar bonissim i bon beure...Això seria l'ideal!
Simplement m'agradaria...un espai plè del que sempre m'ha fet vibrar a Mi, que aquell dia en seré la protagonista.
Els que ho hagin d'organitzar potser estaràn massa tristos per pensar en coses una mica fora de les habituals i, per mi, del tot desfassades i faltades d'ànima. Espero que trobin qui els hi doni un cop de mà!
Pensant en tot això em vé al cap una bonissima pel-licula amb un enterrament molt especial com a punt i final a una també especial vida.Un punt i final al que crec que tothom hauria d'aspirar: Philadelphia. Si no l'heu vist, no us la perdeu.



Un trosset emocionant de la pel.licula amb el que segur adivineu l'estil de tota la resta...

Bé, acabo d'escriure tot aixó i no estic especialment trista ni, el fet d'haver-ho fet, m'impedirà escriure alguna cosa d'un caire totalment diferent d'aquí no res si s'em acut.
M'agrada haver pogut "parlar-te " una mica sobre un tema que tu i jo tenim tant  i tant en comú.

Gràcies.
Un pensament en veu alta i dits lleugers!:)



LLENTIES ESTOFADES

Avui amb aquest temps, ideals
"Llenties estofades " és per a molts sinónim de greixos en excés, sinónim de plat feixuc  a més de  plat demodè...
Només puc dir en contra de tot això que no té perquè ser un plat feixuc ( si no es compara amb un plat d'enciam, es clar!!!)  si és ben fet ni per descomptat, està passat de moda. Penso que és just al contrari .Un bon plat de llenties estofades comença a ser debilitat en segons quins àmbits. Quina... gràcia!

Les llenties són font de ferro molt coneguda però també pessimes transportadores del mateix a la sang si no és amb l'ajut  d'una fècula  o unes molècules que es troben als greixos. Ara sería llarg d'explicar el perqué i tampoc és del tot la meva especialitat. El que us vull venir a dir és que, menjar llenties "a soles", no proporciona el ferro que tant ens pensem. Hi ha gent que, creient just el contrari, en menja a quilos!... Sense cap greix! Això si.
LLenties amb patates, amb arrós o guisades, són les que veritablement ens beneficien.
Els guisats de llenties, doncs, són també eficaços a l'hora de donar-nos energia ja que en els seus ingredients, el ferro, hi troba el seu transport.
La cocció de les llenties és de les més fàcils doncs, els cigrons o les mongetes, requereixen de més cosetes i sobretot,  de molt més temps. Un altre dia en parlem.
Junt amb aigua mineral freda, una cabessa d'alls , una pastanaga, mitja ceba, un raig d'oli d'oliva ,una fulla de llorer i sal es posen a bollir uns 25 minuts. Tindrem llavors unes llenties pardines al punt per de fer-les guisades, amanides, amb arrós o amb patates.
Un cop tenim les llenties cuites i escorregudes, avui  prepararem una clàssica recepta de llenties estofades. Recepta per fer (màxim) un parell de cops al més dels, al menys, vuit que ens toca menjar gra per el bé de la nostra salut. A disfrutar!



Ingredients x 4 persones
  • 1Kg. de llenties (Pardines( de ràpida cocció)) cuites
  • 1 tall de cansalada salada de 1/2 dit
  • 2 talls de carn magre de tocino gruixudets 
  • 2 xoriços per guisar
  • 2 salsitxes

  • 1 ceba de Figueres gran (tallada petita)
  • 2 alls (sencers)
  • 150 c.c.c de vi blanc 
  • 3 tomàquests vermells 
  • 1 got de l'aigua de coure les llenties
  • aigua (no de l'aixeta)
  • sal , pebre i sucre
Començem, com sempre, sofregint tot el tall en un recipient amb oli en quantitat justa:  la cansalada a trossets petits, carn magre a daus, xoriço a trossos i les salsitxes. A mitja cocció accelerem el procés de sofregit dividint el recipient en dos i afegint-hi , al cantó buit, la ceba trinxada i el llorer. Quan la ceba ha agafat bon color, i les  carns son fetes, es barreja tot i si posen els alls. Passats dos minuts hi fem evaporar el vi i ,inmediatament, hi ratllem els tomàquets. Després del tomàquet sempre posarem un polsim de sal, pebre i de sucre.
Quan tot sigui com una melmelada hi afegirem les llenties que tindrem cuites. Hi donarem una remenada i hi abocarem el  líquid de coure-les i més aigua (no de l'aixeta) fins que les cobreixi  lleugerament. Farem coure el conjunt uns deu minuts destapat i tastant i rectificant de sal, si cal. Resevar. Si en el moment de servir s'han assecat, hi posarem una mica més d'aigua per escalfar-les.
Aixó...això no pot perjudicar a ningú amb mesura!
La quantitat de 250 gr. de llenties es una molt bona mida per persona. Mereix d'una amanida i res més.
  • Les llenties es poden comprar cuites. LLavors no tidreu l'aigua, però no passa res.
  • Podeu substituir la carn  que he apuntat per altres tipus que us agradin més, com ara :costella , morcilla ( mmm...) , llom...
  • Les llenties al vespre son indigestes però sovint és el moment en que millor les podem compartir. Jo sempre hi poso els alls sencers , l'oli molt  just i els tomàquets ratllats sense llavors.
  • La calç de l'aigua de l'aixeta farà canviar el plat moltissim. No la feu servir.
  • La ceba ha de ser sempre tallada a mà .Els aparells elèctrics li fan fer aigua. Aigua que evapora deixat-nos les pells dins el guisat...Si no voleu fer-ho a ganivet, teniu altres opcions.

És molt bona idea dividir el recipient en dos per tal d'accelerar el procés.
La ceba sempre ha de ser tallada amb ganivet o amb molla de cutxilles.


AROMATITZANT NATURAL

Anís, canyella,llimona i clau...
Un bona idea  per treure qualsevol olor  no desitjada de la cuina, o de qualsevol altre lloc. Olor de menjar, fum , animals..
Aigua en un recipient i a dins, anís estrellat, canyella, llimona i claus d'espècie. Porteu l'aigua a bollir uns minuts i deixeu que l'olor s'escampi sense disfressar altres olors si no, eliminant-les!
Ja em direu!