CROQUETES (Aquest cop, de pollastre)

Unes bones croquetes.


Mal m'està dir-ho però les croquetes em queden molt bé!!:)  i és que les croquetes, són de fer quedar molt bé a tothom.
Penso que una croqueta ha de ser moooolt dolenta per que algú la deixi a mig mossegar a la vora del  plat...
La croqueta és l'embolcall perfecte per quasibé qualsevol cosa, per això poden ser del que es vulgui.
L'idea és barrejar una beixamel espessa amb un ingredient protagonista ja sigui triat per l'ocasió o que hagui sobrat d'una preparació anterior.
Les croquetes van sorgir com a recepta d'aprofitament i crec que és bona opció a tenir present doncs pot ser haurem de tornar a recordar les delicioses receptes que cuiden de la nostra butxaca.
Aquí us deixo la meva fórmula per què, com en moltes coses, la fórmula de les croquetes és de cadascú. Jo les faig així, i vosaltres ? De què les feu? Com ??

Ingredients:
  • 3 quarters de pollastre de la cuixa. Oberts però amb l'os (Mig quilo de carn aprox.)
  • 2 tomàquets vermells sencers
  • 1 ceba grossa tallada en sis trossos
  • 1 cabeça d'alls escapçada
  • 150 c.c. d'Oporto ( o un altre tipus de vi)
  • 1 cullerada sopera de sucre
  • 1 fulla de llorer
  • 1 branca de julivert
  • sal, pebre, llimona i oli d'oliva 0,4
En un recipient amb oli fer-hi enrossir el pollastre amanit amb sal, pebre i llimona. Quan tingui bon color posar-hi la ceba trocejada, els tomàquets només punxats, la cabeça d'alls escapçada i les herbes. Deixar semi-tapat que es rosteixi tot plegat durant una mitja hora. Anar-ho tombant de tant en tant.
Quan el conjunt tingui un color de guisat, augmentar la temperatura del foc, posar-hi el sucre i regar amb l'Oporto. Semi -tapar i continuar la cocció quinze minuts més. Deixar refredar en el mateix recipient.
L'apecte i resultat és el d'un petit guisat.
Quan la carn sigui freda s'ha d'esmicolar i trinxar. Jo faig servir un aparell tipus picadora 1,2,3 (per entendre'ns)  també ho podeu fer a mà però llavors... fareu molt poques croquetes a l'any doncs hi ha molta feina!
Barrejats amb la carn de polastre també hi poso algún dels alls , la ceba i els tomàquets del rostit.
El grau de trinxat depén del gust de cadascú. A mi m'agrada que es trobin els trossets de pollastre dins la croqueta.
En aquest punt, i en el mateix recipient del rostit, hem de fer la beixamel espessa:

  • 40 grs. de mantega
  • 50 grs. de farina
  • 1/2 l. de llet
  • sal, pebre i nou moscada
  • farina blanca
  • ou batut 
  • pa ratllat

Fer desfer la mantega al foc, posar-hi la farina i enrossir-la, abocar-hi la llet. Remenar fins que espessi. Assaonar  amb sal, pebre i, si voleu, nou moscada.
Afegir-hi el trinxat de pollastre i remenar damunt del foc un moment fins que quedi barrrejat. Retirar i deixar refredar.
Fer porcions de 20 grs. aproximadament. Donar-hi la forma a mà i passar-les per farina blanca, ou batut i pa ratllat.
Fregir en oli fumejant o congelar directament.


  • Amb aquesta quantitat d'ingredients surten unes 30 croquetes.
  • El pa ratllat ha de ser sense torrar.
  • L'ou batut sencer ( rovell i clara)
  • Si voleu fer croquetes d'un altre tipus només heu de canviar els ingredients respectant les quantitats. Mig quilo de bolets, mig quilo de bacallà...
  • El dia que feu croquetes feu el rostit al matí i la resta a la tarda o bé el rostit al vespre i la resta al matí. Feu-ho en dos tandes, us serà molt menys carregós.
  • Realment surten unes croquetes bonissimes que res tenen a veure amb les de compra i són infinitament més económiques.




 Rostit de pollastre amanit. Quan té bon color afegir-hi les verdures i seguir la  cocció. Sempre semi-tapat. En aquest cas tenia un tall de llom que també hi va fer de bó.
Destriar la carn i trinxar-la junt amb la ceba, el tomàquet i algun all del mateix rostit. Trinxar al vostre gust.




Passar per farina blanca, ou batut i pa ratllat
Reservar per congelar o fregir directament
Fer porcions de pasta d'uns 20 grs. aproximandament. Donar-hi la forma.

ABRIL : Serenor.

No hi haurà sípia per tants pèsols! :)



Fa dies que no escric i és que no vull desaprofitar el privilegi de poder escriure només i quan en sento la necessitat. No m'agradaria convertir aquest plaer en una obligació, perquè d'obligacions...ja en tinc d'altres!
A Manresa el març va acabar plujosament i veig que l'abril comença més o menys d'igual manera. Els que em coneixeu sabeu que jo sóc més JO quan plou, quan tots els colors són més apagats, més pesants. No puc dir, doncs, que aquests dies em desagradin, ans al contrari!
Quan el cel escampi tots sabem que les tardes seran ja clarament més llargues i tot semblarà indicar que hi ha una mena de resurrecció general.
Les astènies primaverals comencen a ser anomenades doncs, el voler  restaurar la serenor en les fites quotidianes, sembla voler acabar amb les nostres forces a aquestes alçades d'any. També ens pesa el que ja  han passat tres mesos del començament del dos mil tretze i ens toca reconèixer que molts dels propòsits que tant vem donar per fets aleshores són encara per encetar allà, on van nèixer.
L'acceptar que hi ha coses que no canviaran per molt que ens hi esforcem, és un repte íntim del que ningú ens en farà cap menció especial si mai el fem nostre. Mai ens sentirem prou reconegut l'esforç que fem en acceptar tal i com són segons quines coses. Fa molt pocs dies he fet quaranta-set anys i aquest fet ja em dóna la llicència, i la distància suficient, per assegurar segons què.
El concepte de la serenitat que desitjo en aquest moment res té a veure amb donar per fet que les coses no poden canviar. Crec fermament que podem canviar la qualitat de la nostra existència i a la vegada restaurar l'equilibri en el nostre dia a dia, encara que això ens porti a buscar el que no tenim i per tant, a trobar el que no esperem.
Molts cops penso que les meves energies es dispersen massa, amb bona intenció, és clar, però  en massa direccions. Hauria de ser capaç d'enfocar millor. Si no som capaços de ser suficientment serens hauríem d'actuar com si ho fóssim fins a viure plenament en el paper, oi? He de seguir practicant...
Molts de nosaltres representem tres o quatre personatges al dia i és realment difícil que ment, cos i esperit siguin en tot moment en sintonia amb el que ens envolta. Qualsevol tipus de ritual tranquil.litzador que inventem ens farà bé. La nostra tria serà l'encarregada de proporcionar-nos l'energia que ens sembla mancar. Crec que la serenitat n'és la clau.
Us confesso que un petit tros de terra, que m'està posant molts reptes, és el que ara em té enfangada! (Aquests dies de pluja, mai més ben dit!)
Em toca aprendre a fer els canals del reg amb eines totes estranyes per mi, a plantar segons les llunes, a saber que algunes flors, a part de maques, són ideals per fer venir papallones que acaben amb segons quins pulgons...
Preparar, plantar, mimar per poder veure néixer i créixer, és en definitiva pel que poden servir uns poquíssims metres quadrats de bona terra. L'adquisició més simple i encantadora que he fet en molts anys.
Un trosset de terra que, si vull, puc no posar-hi res i anar-hi només a gaudir dels preciosos horts veïns o bé, puc treballar-la una mica destriant el que no convé del que hi fa falta, per tal de ser part activa de petits miracles.
Jo trio, però tot d'una manera tranquil.la, sense cap obligació, que és com val la pena disfrutar dels privilegis.