SALSA SALBITXADA (Salsa pels calçots)

La Salbitxada amb calçots o ...pa!
La temporada de calçots ensopega els mesos més freds de l'any que és quan trobem les cebes en el seu punt. Cebes tendres que a força de "calçar-les" amb terra creixen llargues i espigades buscant el sol...
És ja una tradició multitudinaria la seva festa i s'en fan arreu i, també, de qualsevol manera. Estem en el temps de tot s'hi val, ja se sap.
Els calçots més enllà del 15 de març és consideren calçots vells i per tant, els millors es troben entre finals de gener, tot  febrer i primeres setmanes de març.
Sobtats al foc directe i  sobre sarments de vinyes, a l'aire lliure. Embolicats en paper de diari (o estraça) en paquets de deu o dotze unitats, reservats amontegats uns paquets a sobre dels altres per tal de que la mateixa escalfor residual els acabi de coure mentre esperen que tothom sigui al voltant de la taula a peu dret i amb un recipient de salsa a prop... Aquest és el destí dels bons calçots!
També s'anomenen calçots els que són congelats desde l'any passat, als cuits amb carbó o fins i tot als que, passats de dies, ja són més més cebes tendres que una altre cosa...
Altra cosa és que el "soul" de les calçotades és fumar-se i embrutar-se les mans. No n'hi ha prou amb els pitets que s'han posat de rabiosa moda, però podem arribar a considerar-los una peça simpàtica, que ara, junt amb el pitet, també hi van de regal uns guants quirúrgics per tal de no embrutar-nos les mans.
Amb pitet, guants i asseguts a taula també anem de calçotada, sí, però... a una altre tipus molt diferent!!
Jo sóc #moltfan de les calçotades com sempre s'han fet. Mai m'he fet una taca que no marxi més  ni m'he embrutat les mans fins al punt que sigui insuportable i, per descomptat, els calçots entren millor a peu dret! Qui sap si d'aquí no res, a costat dels pitets i guants ens hi trobarem el raspall de dents i la pasta. Ep! de mida viatge, això si! :)

Aquí us deixo la recepta de la salsa. De fórmules n'hi han mil però si en voleu fer la original no totes serveixen. Proveu aquesta aviam que tal! Ja em direu. És molt fàcil!

Ingredients:


  • 6 tomàquets vermells forts i grans 
  • 1 cabessa d'alls
  • 1/2 l. oli d'oliva
  • 200 grs. d'avellanes torrades i pelades
  • 1 cullerada de postre  de polpa de nyora
  • sal 


Escalivar els alls i els tomàquets amb el gratinador del forn. És un moment.
Mentrestant pelar les avellanes que poden ser també part d'ametlles. Personalment, jo l'he fet sempre només amb avellanes.
Quan els tomàquets i els alls estàn escalivats pelar els tomàquets treure'n les llavors . Pelar també els alls.
Posar la carn dels tomàquets i quatre alls dins d'un recipient i abocar-hi una mica d'oli d'oliva suau i passar-hi la batedora (minipimer). Afegir-hi la cullerada de polpa de nyora ( ara ja la venen en pots de vidre) i els fruits secs. Triturar amb l'ajut de més oli. Acabar amb els ingredients. Ha de quedar una salsa homogènia i lligada.Tastar, rectificar de sal i reservar. Si resulta fluixa de gust d'all sempre podreu afegir-ne la resta de la cabessa.
Distribuir en  recipients al llarg de la taula. Els recipients seràn compartits per varies persones i han de ser recipients amb certa cabuda.


  • Els tomàquets porten un tall a la pell per tal de pelar-els millor un cop escalivats.
  • Els alls s'escaliven sense pelar
  • El gratinador quasibé a de tocar als ingredients.
  • L'oli pot ser verge si a vosaltres us agrada .Personalemnt penso que queda massa fort de gust.
  • Els tomàquets que siguin grans i forts.
  • La salsa es guarda dies però anirà canviant de consistència.El fruit sec s'estovarà






Escalivant







FEBRER : escoltar-nos

Els matins grisos, humits, freds i fangosos fan que el mes més curt ens sembli el més llarg. Però... hi han també les millors tardes que s'allarguen cada dia un xic i els seus colors rosats són inigualables!
Febrer és doncs un més de contradiccions i per tant , per estar segurs d'alguna cosa, haurem de seguir (encara que titubejant) passos no del tot certs. Haurem d'agafar aire, esperar, i estar atents per reconèixer els nostres impulsos més romàntics. Aquells que ens dicta el cor. D'aquesta manera, i no d'una altre, estarem segurs de al menys una cosa : De estar fent  el què, no gaire en el fons, creiem que hem de fer.
Si escoltem atents potser sentirem la necessitat d'encetar un llibre plè d'intrigues que a vegades s'ens escapen pàgines enllà, encara que això sigui a canvi d'abandonar el que ara tenim entre mans. També podem notar les ganes de cambiar el caminar, o còrrer, pel ballar... És possible que poguem escoltar també com el cor ens esperona a acceptar ( i d'una vegada per totes!) que la xocolata s'ens posa divinament al igual que les corves...
En fi, crec que febrer és un mes ideal per dedicar-lo a escoltar-nos i a complaure'ns, tenint en compte que cuidar d'un mateix res té a veure amb l'egoisme!
Qualsevol té una llista secreta d'impulsos a l'abast. Escoltem-nos.



Respira , espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te, la vida, el món t'esperen...
Guanyar-nos el destí només depén de nosaltres.
Andreu Rifé