Em dic Àngels Pallàs Font i sóc mare de tres noies en edats diverses. Això fa que, una mateixa situació, a vegades, en siguin ...tres! ( o dotze). Molts de vosaltres estic segura que sabeu molt bé de què parlo !
Visc molt a prop de Bcn on m'escapo sola i sovint a carregar piles de la seva energia. Quasibé sempre que hi vaig hi descobreixo racons capaços de emocionar-me. Ah! i us he de dir que emocionar-me, és lo meu.
M'agrada molt cuinar i, d'ensenyar a cuinar, n'he fet la meva professió durant vint-i-tres anys cosa que m'ha permès dedicar el temps necessari a la meva família, gaudir moltíssim a la feina i conèixer gent i llocs molt interessants que, d'altra manera, hagués sigut impensable.
De fet, m'atrau tot el que té a veure amb la llar ja sigui la cuina, la jardineria , decoració, costura, les manualitats...No em fa res confessar que amb l'edat he arribat a la conclusió que les úniques botigues que em fan desviar del meu camí són les impremtes , llibreries , petites cafeteries i les botigues de coses per casa i, si són en espais amagats , poc coneguts o enigmàtics, molt millor !
M'agrada escriure i llegir encara que ni una cosa ni l'altre faig del tot tan bé com voldria. Fins ara he escrit bastant però d'una forma més o menys clandestina. Llegir també ocupa el meu temps lliure i generalment tinc una particular manera de triar els llibres: sovint em deixo seduir pel disseny de la portada i la qualitat del paper. Com no, també escolto els consells de segons qui. El llibre electrònic amb mi té un futur...bastant incert. Molt incert, diria jo! Sóc de les que el paper entre els dits encara em sedueix.
M'agrada escriure i llegir encara que ni una cosa ni l'altre faig del tot tan bé com voldria. Fins ara he escrit bastant però d'una forma més o menys clandestina. Llegir també ocupa el meu temps lliure i generalment tinc una particular manera de triar els llibres: sovint em deixo seduir pel disseny de la portada i la qualitat del paper. Com no, també escolto els consells de segons qui. El llibre electrònic amb mi té un futur...bastant incert. Molt incert, diria jo! Sóc de les que el paper entre els dits encara em sedueix.
Els dies grisencs de pluja són els que més m'agraden i em molesta cada cop més la claror natural molt directe i també la de segons quins llocs, on la claror sembla feta per fer-te'n fugir. El meu color preferit és el verd i no tinc preferencia per cap número ni dia de la setmana.
M'agrada molt viatjar. Tinc la gran sort d'haver pogut fer inoblidables viatges en família i també amb molt bons amics.
Estar llargues estones a soles mai m'ha incomodat , al contrari, ho necessito cada cop més. El temps em passa massa ràpid i en companyia molts cops em sembla desprofitar-el.
El fet d'escriure un blog és quelcom que tenia al cap sense ser-ne conscient ja fa temps. Va ser una decisió presa una mica per l'afany d'escriure, de dir, de deixar imprés alguna cosa del que sé, del que sento, del que vull i del que no. Em faltava, però, una bona empenta que em fes sortir a la plaça on realment tot si val i un vespre, com qui no vol la cosa , la vaig rebre d'un bon amic tot sopant. Carai si la vaig rebre!
En aquest blog no trobareu mai temes polèmics que puguin crear arestes. Jo no sóc gens polèmica i m'allunyo de qualsevol situació tensa. Simplement, no m'interessen les situacions on un s'ha de posicionar, pronunciar, a favor o en contra de. Estic d'acord amb un amic meu que quan no sap com sortir-se'n d'alguna situació una mica compromesa s'en surt fantàsticament dient : "Penso que tot és molt relatiu..." i té tota la raó.
M'agrada molt viatjar. Tinc la gran sort d'haver pogut fer inoblidables viatges en família i també amb molt bons amics.
Estar llargues estones a soles mai m'ha incomodat , al contrari, ho necessito cada cop més. El temps em passa massa ràpid i en companyia molts cops em sembla desprofitar-el.
El fet d'escriure un blog és quelcom que tenia al cap sense ser-ne conscient ja fa temps. Va ser una decisió presa una mica per l'afany d'escriure, de dir, de deixar imprés alguna cosa del que sé, del que sento, del que vull i del que no. Em faltava, però, una bona empenta que em fes sortir a la plaça on realment tot si val i un vespre, com qui no vol la cosa , la vaig rebre d'un bon amic tot sopant. Carai si la vaig rebre!
En aquest blog no trobareu mai temes polèmics que puguin crear arestes. Jo no sóc gens polèmica i m'allunyo de qualsevol situació tensa. Simplement, no m'interessen les situacions on un s'ha de posicionar, pronunciar, a favor o en contra de. Estic d'acord amb un amic meu que quan no sap com sortir-se'n d'alguna situació una mica compromesa s'en surt fantàsticament dient : "Penso que tot és molt relatiu..." i té tota la raó.
"...Parlar d'un mateix resulta sovint un acte poc just a ulls de qui ens mira. Un, es converteix sempre en el què, qui mira, veu."
Mireu doncs, i veieu!
àngels
àngels
